Al llarg de tot el procés del pràcticum al centre, les funcions de la psicopedagogia en l’àmbit formal, he pogut observar un acompanyament tant a professorat com a alumnat. Els professionals del centre, han estat sempre al servei dels educadors i educadores, de les entitats externes que col·laboren diàriament amb el centre, de les famílies que requereixen un seguiment més acurat, etc.; per tant, la intervenció professional està al servei, elaboració i desenvolupament del sistema educatiu del centre (Mauri, Monereo, & Badia, 2004).

El desenvolupament de les pràctiques han estat extraordinàries per la dedicació que he tingut per part de tot l’equip docent que m’ha acollit i rebut amb entusiasme i amb molta cura. La meva funció ha estat seguir els exemples de la meva tutora i fer el màxim acompanyament i assessorament que se m’ha permès; fent ús de les eines, recursos i criteris d’acord amb el marc teòric que he treballat al llarg del màster: la rigorositat en el tractament de dades, la indagació de la situació de l’alumnat i del seu entorn, entendre el context i escoltar, han estat les eines. Però una de les més profitoses ha estat l’actitud d’escolta, on he pogut apreciar matisos que abans no escoltava i que la tutora m’ha mostrat amb una mica d’atenció.

Un aspecte no tan amable del procés, ha estat la petita mostra del funcionament del sistema educatiu en l’àmbit normatiu; a grans trets, el sistema, manca de recursos d’una manera aclaparadora. Les àmplies ràtios i la manca de formació en les diferents realitats, provoca col·lapse i bloqueig del sistema i de les persones que el gestionen i intervenen. Hi ha actuacions clares que queden diluïdes o que es canvien d’ordre o prioritat per una qüestió de temporalitat i de recurs humà per atendre-la. Queda clar que la societat ha canviat i que l’escola també ho ha fet, però potser no a la mateixa velocitat; l’educació formal s’ha de reconsiderar ((Mauri et al., 2004)) d’acord amb els canvis i, actualment, hi ha un canvi que no és atès amb rigorositat per part del sistema. La figura de la psicopedagogia abasta molts fronts, però té un límit humà, i cal preservar la seva integritat per mantenir certa qualitat en les seves actuacions. Sobreexplotar els recursos humans, que és el  que, sovint, he observat al centre, implica un esgotament a curt termini que pot repercutir en la gestió diària de la professionalitat. Potser aquests seria un nou projecte d’intervenció i d’investigació on demostrar si realment existeix un col·lapse del sistema o quina sensació hi ha entre els i les professionals envers la productivitat del seu temps d’acord amb les expectatives.

El resum de la meva experiència i pràctica de la psicopedagogia al centre ha estat un recull d’oportunitats d’aprendre noves formes de treballar i d’enforcar les situacions difícils des d’un punt de vista més objectiu i pràctic. Amb això, no vull donar a entendre que la pràctica de la psicopedagogia ha mancat de sensibilitat, sinó tot el contrari, ha estat plena de sensibilitat, però les emocions han estat gestionades des de la distància amb l’objectiu de fer servei d’ajuda i assessorament.

Estic enormement agraïda per haver optat a tantíssimes situacions diverses de la figura de la psicopedagogia al centre. He estat en reunions d’equip docent, de tutors i coordinació, en comissions socials, en la CAEI, en atenció individualitzada, en suport a l’aula, en acompanyament de projecte singular, en acompanyament en tràmits acadèmics a alumnat amb més dificultats, en formació i preparació de material didàctic, etc. En resum, he format part d’un gran nombre de tasques que desenvolupa la figura de la psicopedagogia durant la jornada lectiva. En totes elles he après i vist els diferents reptes i tasques que cal emprendre diàriament en un centre educatiu, on el canvi i l’adaptació formen part intrínseca del procés i cal viure-ho de manera positiva i proactiva.

…i fins aquí.

Mauri, T., Monereo, C., & Badia, A. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal (Vol. 1). Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

La dinàmica diària del centre comporta adaptacions constants a la planificació i desenvolupament de les activitats. En aquesta ocasió, l’activitat destinada per aquesta setmana (03 de juny) envers el treball i la gestió de les emocions que, fins ara, havíem estat desenvolupant, no s’ha dut a terme per altres imprevistos que han estat preferents.

Actualment, el final de curs, representa un seguit de sortides, activitats i tancaments de matèries que no permeten encabir cap altra sessió. El motiu d’aquesta decisió ha estat aliena a la planificació inicial i per la necessitat d’encabir un altre programa de centre prioritari.

El fet de no poder desenvolupar les sessions, ha fet replantejar l’actuació i preveure una alternativa de cara al curs vinent. Hem acordat amb l’equip (responsables pel curs vinent) que caldrà desenvolupar com les activitats 4 i 5 que hi havia previstes en aquest curs: 4) Projecció personal i 5) Comparativa. 

Tot seguit es mostren les fitxes identificatives de cadascuna de les activitats que s’hauran de desenvolupar en iniciar el curs 25-26.

Fitxa ACTIVITAT PROJECCIÓ PERSONAL

Un cop acabades les sessions hauran de fer una autoavaluació del procés tal com es mostra a la següent graella:

Fitxa ACTIVITAT COMPARATIVA

Un cop fetes les sessions es podrà avaluar de l’alumnat en el procés per tal de conèixer quin aprenentatge n’ha fet de les sessions.

Adjunt es disposa la rúbrica per avaluar la tasca general i el seguiment de les activitats:

Un cop acabat el procés caldrà veure la funcionalitat de les activitats i caldrà valorar l’efectivitat del mateix procés per tal d’establir millores de cara a altres cursos.

Continuem treballant!!!

El passat dia 27 de maig durant la classe de tutoria al nivell de 3r es va continuar amb les activitats relacionades amb el treball de les emocions envers la tria educativa.

En aquesta ocasió, la sessió va ser dinamitzada per la tutoria amb l’acompanyament d’un/a professional que va ser protagonista a la sessió.

L’activitat proposada es va introduir amb la presentació del/la professional a cada aula. Cada aula disposava d’un/a professional que va sorgir del voluntariat entre les famílies del nivell; prèviament, es va fer una consulta per correu explicant l’activitat de tutoria i demanant el voluntariat. Tot seguit es detalla la taula amb les dades de l’activitat:

La sessió va ser enriquidora per a molts que, per primer cop, mantenien una conversa seriosa i real davant d’un professional d’alguna disciplina diferent de la docència. En general, les preguntes van ser força semblants entre les classes. Per una banda, preguntaven si els havia costat molt d’esforç arribar a tenir la feina que tenien, quan van saber que els agradava el que fan, quins comentaris hi havia a la família, si poguéssim canviar alguna cosa que farien, etc.

Les preguntes van generar debat en alguna de les classes envers si era tan important saber què escollir a la seva edat. El debat es va produir perquè els/les ponents van explicar diferents etapes professionals i inclús canvis professionals radicals; això va mostrar la flexibilitat de món professional i l’alumnat va mostrar curiositat. Això va permetre a la tutora i tutors, poder tractar la relativitat de la tria en la seva vida acadèmica i professional.

En resum, va ser una sessió estructurada i profitosa amb el temps adequat per generar reflexió en els dies vinents i que va dur alguna qüestió afegida després de la sessió.

Continuarem!!!

El passat dia 20 de maig van començar les sessions d’activitats dedicades a treballar a l’aula les emocions que desperta la tria educativa de la postobligatòria.
Des que es va fer la sessió d’introducció a l’orientació acadèmica, el passat dia 6 de maig, i d’acord amb la planificació inicial, s’hauria d’haver iniciat les activitats el dia 13 de maig. Els imprevistos al centre i les necessitats del grup han fet que la primera sessió es realitzi una setmana més tard del previst.

Això implica, entre altres aspectes, haver de fer una prèvia introducció a la sessió de 10 minuts en què s’han recordat els trets fonamentals de la tria educativa:

• Autoconeixement i reflexió
• Oferta formativa i mercat laboral
• Presa de decisions

Un cop fet el recordatori, s’inicia l’activitat seguint la taula que tot just es detalla:

Tot seguit trobareu el model de coavaluació que va realitzar l’alumnat de 3r:

En termes generals, la sessió va ser productiva donat que es van representar alguns rols força interessants i on van aflorar emocions desconegudes i, en alguns casos, es va reconèixer sentiments i actituds diferents les inicials. Reflexionaven envers la necessitat d’escoltar i de veure altres opcions de les persones que les envolten. En resum, una activitat productiva, però justa en la temporització.

Continuarem treballant en les sessions!!!

Durant la sessió de la CAEI del dia 26 es van tractar, novament, els diferents casos de l’alumnat dels nivells de 3r i 4t de l’ESO amb l’objectiu de trobar eines i procediments que millorin la situació actual d’aquest alumnat.

En destaco, també com en la CAEI anterior (vegeu publicació del dia 13 de maig) dos dels casos de major rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals. 

Alumne 1: 

Alumna que roman en un centre residencial d’atenció educativa (CRAE) des de fa anys.

Mostra moltes dificultats d’aprenentatge i té un trastorn de TDAH. Està medicada.

Actualment, mostra una actitud força afable i d’escolta. Temps enrere havia estat una alumna amb poca habilitat social i amb manca de connexió amb els adults. L’alumna ha repetit 1r de l’ESO.

Es fa una reunió amb la tutora del CRAE per a valorar el seu estat anímic i acadèmic; on s’expressa que la seva actitud és proactiva, tranquil·la i més receptiva des de l’inici d’aquest curs.

Mostra dificultats acadèmiques i la mateixa alumna demana ajuda per elaborar les tasques. Ella proposa que se li proporcioni alguna mena de repàs o persona que la pugui ajudar fent tasques de reforç a la tarda; per tant, l’actitud davant de l’aprenentatge ha canviat considerablement des de la darrera reunió. S’argumenta que sembla que està fent un canvi maduratiu.

Cal veure si hi ha algun informe per part del CSMIJ on s’hagi pogut fer alguna exploració a l’alumna a nivell cognitiu donat que mostra moltes dificultats i no respon, favorablement, a algunes adaptacions metodològiques.

Des de l’EAP se li fa una primera exploració amb un WISC QI on obté un resultat de 72.  També s’observa alguns trets característics en un trastorn alimentari. Cal fer seguiment i observar atentament per poder actuar, si escau.

S’acorda revisar el PSI i aplicar revisió al currículum. Cal treballar amb mesures més acords a les necessitats de l’alumna donat que el fracàs i la frustració condiciona molt el seu estat anímic i això implica que entra en una retroalimentació negativa on afecta el rendiment acadèmic. Cal equilibrar l’aprenentatge amb les seves capacitats.

Alumna 2:

L’alumne està diagnosticat amb TDHA. Està molt tancat, es mostra seriós, amb respostes molt surrealistes. És un alumne que mostra trets TEA i a mesura que avança el curs es detecta com un alumne amb poques habilitats socials i amb discursos poc realistes. Connecta amb situacions que no s’avenen amb la realitat i té comportaments que no es corresponen amb el context i que queden fora de lloc.

L’assessora de l’EAP es posa en contacte amb la psicòloga de CSMIJ per actualitzar dades i li comenta que mare pot ser que minimitzi els problemes del jove. Tant la mare com l’alumne manifesten que tenen actituds paranormals. També es comenta que no s’ha medicat mai. Acorden que l’assessora de l’EAP observarà l’alumne i redactarà un recull d’indicadors o trets que donin informació de l’estat anímic i acadèmic de l’alumne al centre i li farà arribar per mail.

Un cop feta l’observació, l’alumne mostra desconnexió a l’aula de manera reiterada i desànim en les tasques encomandes, sortides i activitats de grup i individuals. Ha obtingut resultats molt negatius en les qualificacions de les diferents avaluacions tot i disposar d’un PSI. També s’observa que l’alumne té un entorn d’amics que l’ajuden. 

Aviat tindrà visita amb la psiquiatra del CSMIJ per tal de tornar a fer una valoració d’un possible TEA i revalorització del TDHA.

S’acorda amb el psicopedagog del nivell, establir rutines amb la família per tal que l’alumne agafi hàbits. Es demanarà a la família control de pantalles, estudi a casa en zones comunes, establir hàbits de son i alimentació.

Continuem!!

El passat divendres dia 9 vam fer atenció individualitzada destinada a l’acompanyament de l’alumnat de 4t de l’ESO amb baixes possibilitats d’acreditar amb l’objectiu de complimentar la preinscripció PFI en els casos on s’havia demanat de manera expressa per part de l’alumnat i la seva família.

L’alumnat havia fet una feina prèvia de cerca d’acord amb les necessitats i interessos. La major part de l’alumnat va triar propostes d’opcions de PFI i centres a la ciutat o poblacions properes. Van estar buscant informació de la documentació que calia aportar per tal de tenir i dur-la preparada per aquestes sessions de preinscripció en companyia de la psicopedagoga.

Els terminis per fer la preinscripció són del 6 al 13 de maig. L’alumnat que no ha pogut fer la preinscripció al centre, es compromet a fer-ho amb la família.

Vam atendre un total de 4 alumnes i vam establir pautes i paràmetres per a la resta, recordant els terminis i la documentació requerida.

Ha estat una tasca d’acompanyant enriquidora per l’alumnat que, sovint, mostra molta inseguretat en el procés de tria i en la seva petició.

Endavant!!!