El passat dia 6, vam acabar de fer el taller envers l’orientació acadèmica amb l’objectiu de fer connectar a l’alumnat amb el programa del curs vinent on la tria educativa és l’eix principal de les tutories.

Les sessions han estat impartides per les tutories de cada a grup a 120 alumnes de 3r de l’ESO, distribuïts en 4 classes.

Durant les sessions, s’ha presentat, en suport informàtic, els conceptes claus de les emocions i la presa de decisions. Vegeu la presentació!

Un cop acabada la presentació, es preveu poder realitzar l’enquesta per tal de fer la recollida de dades envers la investigació sobre les emocions que ha despertat en l’alumnat el fet de connectar amb l’orientació acadèmica que hauran de realitzar de cara al curs de 4t de l’ESO.

L’objectiu de la formació prèvia i de l’enquesta és conèixer i poder detectar els aspectes emocionals que poden condicionar la tria i determinar un pal d’actuació de cara el curs vinent. D’aquesta manera es pot preveure un programa que reculli un treball emocional previ a la tria i d’acord amb les necessitats específiques del grup.

Seguim!!

Cada setmana al centre es convoca una CAEI i el passat dia 28 d’abril vaig registrar una de les sessions.

La comissió d’Atenció Educativa Inclusiva (CAEI) és l’espai on els diferents agents i representants del centre gestionen l’orientació acadèmica seguint el currículum on estan redactats els documents per a l’organització i la gestió dels centres educatius (2025).

Aquesta setmana he assistit a la CAEI del centre on faig el pràcticum amb l’objectiu de veure quins aspectes es tracten i quina metodologia s’aplica per registrar tot el que es debat i gestiona en aquesta trobada entre els representants del centre i l’EAP.

A la CAEI assisteixen les orientadores i orientador del centre amb un total de 5 psicopedagogs, que gestionen l’orientació i assessorament en els diferents nivells de centre; la coordinadora pedagògica del centre que s’encarrega de vetllar per la comunicació i gestió de la informació entre nivells i amb els agents externs al centre; i,  finalment, la psicopedagoga de l’EAP (referent de l’Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògic) que vetlla pel seguiment rigorós de tots els casos existents on cal la intervenció d’algun organisme o de mesures extraordinàries de caràcter intern. Totes aquestes figures representen una part del sistema educatiu i vetllen per garantir el benestar de l’alumnat donant resposta als sis vectors que marca el currículum:

• Aprenentatges competencials
• Perspectiva de gènere
• Universalitat del currículum
• Qualitat de l’educació de les llengües
• Ciutadania democràtica i consciència global
• Benestar emocional

L’ordre del dia de la CAEI contemplava, entre altres aspectes, tractar els diversos casos que estan pendents d’estudi, diagnòstic o altres necessitats amb l’objectiu d’anar concretant actuacions o resolucions.

En una segona part de la reunió s’afegeix el TIS (Tècnic d’Integració Social) del centre; amb l’objectiu de tractar els casos amb necessitats socials i determinar en quin punt es troba cada cas i de quina manera es pot avançar.

En aquesta coordinació social es van tractar casos que, tot i haver avançat, calia continuar fent tasques d’assessorament i seguiment. Altres, eren casos que quedaven bloquejats per diversos motius (incomunicació amb la família, retard en algun tràmit, anul·lació de processos, etc.). El seguiment es registra en acta, seguint un ordre per nivells des de cicles i batxillerat fins a 1r de l’ESO. El TIS és qui porta el control i detall de tots els processos que es realitzen i en fa un seguiment acurat.

Bibliografia

Departament d’Educació. (2025). Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Currículum. Curs 2024-2025. Generalitat de Catalunya.

https://documents.espai.educacio.gencat.cat/IPCNormativa/DOIGC/DOIGC_Curriculum.pdf

La intervenció proposada requereix unes actuacions prèvies, per tant, és necessari dividir el procés en tres fases:

• Taller Orientació Acadèmica: Introducció.
• Recollida de dades per adequar material didàctic.
• Aplicació de material didàctic per implementar l’actuació.

Prèviament, a la recollida de dades, s’ha elaborat un taller inicial de dues sessions (de les quals ja s’han fet efectives) on es fa la introducció a l’orientació acadèmica mostrant els tres eixos principals a tenir en compte:

Un cop feta la part teòrica, per una banda, tenim el treball de recollida de dades i anàlisi on es pretén obtenir les causes de les emocions negatives més significatives que puguin sorgir entre l’alumnat envers la temàtica de la tria educativa. Aquesta fase pot arribar a tenir una durada de dues setmanes.

Per altra banda, disposar d’un període d’aplicació de les activitats i regular en funció de les demandes. El desenvolupament de la intervenció és un procés obert que permet noves combinacions i noves propostes. Aquesta fase de la implementació es durà a terme en sis setmanes.

Fer aquest aclariment pot ajudar a entendre les diferents fases d’implantació que anirà introduint durant aquests dies i que consistiran en:

• Qüestionari alumnat
• Qüestionari professorat
• Taules d’observació a l’aula

Bé, seguim!!

Durant dues setmanes he elaborat un seguiment d’observació a les aules de 4t amb el pretext de trobar i cercar indicis que em donin dades envers la relació que existeix entre les emocions i les decisions que van prenent al llarg dels dies per tal de complementar la meva investigació.

L’observació l’he basada a partir de les decisions a prendre envers el projecte de recerca de final de curs. S’ha plantejat a tot l’alumnat l’objectiu de presentar un projecte voluntari i del seu interès en el qual han de fer recerca, investigació i treball de camp. Els condicionants han estat fer grups d’1, 2 o 3 persones, pactar el tema en consens i omplir els formularis perquè l’equip docent validi el tema i l’assignació d’un/a tutor/a. A grans trets, el projecte ha de reunir les següents condicions:

Novament, ens trobem amb una proposta de la qual podem obtenir dades envers les emocions que experimenten els adolescents en posar-se davant de reptes que consideren ambiciosos i que, sovint, els provoca cert nerviosisme.
En aquesta ocasió hem pogut conversar amb una gran part de l’alumnat i hem arribat a les conclusions que les angoixes, prioritàriament, esdevenen del dubte envers la tria del tema per por al fracàs o a la no resolució per manca de coneixements.

Hi ha, per tant, un percentatge d’alumnes que opta per triar un tema ja establert amb l’objectiu de garantir certa coherència durant el procés. Altres fan propostes de les quals no en tenen garantia de poder arribar a conclusions entenedores.

Realment, en resum, cada alumne/a mostra diverses emocions que podríem resumir en por, angoixa i nerviosisme en pensar en el procés i en la presentació final; per altra banda, trobaríem emocions positives com il·lusió, entusiasme, coratge per emprendre una tasca envers una temàtica triada i amb la possibilitat d’escollir membres per treballar.

Seguim!

Continuem fent observació i treballant els aspectes emocionals en l’orientació acadèmica a 4t a partir de tutories personals on es responen les consultes fetes a l’orientadora i que rep per diferents vies (mail, passadissos, classes de tutoria, etc.)

Enguany s’ha iniciat la introducció de l’orientació acadèmica a 3r de l’ESO. Això ens fa plantejar que hem de vetllar per dues possibilitats d’actuació: continuar amb el consell orientador de 4t de l’ESO atenent les emocions i canalitzant les angoixes i indecisions, i investigar envers les emocions que desperta l’alumnat de 3r en la tria educativa que haurà de dur a terme el curs vinent.

Obrim debat amb l’equip docent de 3r i estimem que cal fer una cerca de les emocions que desperta el tema durant aquesta etapa introductòria de l’orientació acadèmica i preveure un programa acurat de cara a treballar les emocions a 4t. Pensem que aquesta eina ens pot facilitar moltes dades de cara a millorar el programa orientador al pròxim curs; per tant, elaboro un qüestionari (Google Forms) per l’alumnat que s’haurà de fer arribar a través de les tutories el pròxim dimarts dia 6. 

Aquesta nova via d’investigació estarà estretament lligada a tres motors de les competències personal i social de 4t de l’ESO: al programa de tutoria (PAT), a la matèria educació socioemocional i a l’orientació acadèmica de la psicopedagoga del nivell.

Per tant, actualment, l’actuació al pràcticum ha vessat en dues branques:

• Seguiment orientador de l’alumnat de 4t
• Investigació de les emocions a 3r de l’ESO 

En resum, aquesta és una mostra més de la versatilitat de figura de la psicopedagogia en l’entorn d’educació on a cada pas que es dona, apareixen nous reptes que, sovint complementen, milloren o canvien les intervencions. És novament una metàfora del tangram on el procés permet noves combinacions i propostes.

Donada la problemàtica actual on l’alumnat mostra emocions negatives envers la tria educativa es planteja una anàlisi DAFO on s’exposen les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats amb el focus centrat en l’alumnat del centre.

La proposta se centra en una estratègia abordant les debilitats i amenaces, aprofitant les oportunitats del centre. Un cop establertes les línies de treball es proposa:

ACTIVITATS

1. Consciència de les emocions que es desperten pel futur.
2. Professionals experts.
3. Mostra d’opcions per famílies.
4. Projecció personal.
5. Comparativa. 

OBJECTIUS

1. Prendre consciència de les emocions negatives que desperta en l’alumnat el fet de pensar en els estudis o Professionalitat del futur.
2. Professorat explica la seva experiència coma estudiant i la seva carrera professional.
3. Mostra de les diferents formacions acadèmiques i vies d’accés a aquestes.
4. Treball envers la projecció personal. Introspecció.
5. Comparar la situació inicial amb l’actual i anàlisi dels canvis i de les expectatives.

METODOLOGIA

1. Activitat interactiva i debat grupal. Oferir emocions alternatives, mètodes de canalització, justificació de les emocions, etc.
2. Presentació de l’experiència professional i emfatitzant les emocions negatives i com les van contrastar o reconduir. Torn obert de paraula.
3. Activitat interactiva i presentació de webs i recursos. Treball de consulta a l’aula.
4. Escriure un missatge o gravar un vídeo al teu jo del futur de 5 anys enllà explicant que espera haver après i com creu que pot haver-ho fet. Dibuixar una línia cronològica on s’expliquin 4-5 fets destacables i expressar que ens han fet sentir.
5. Reformular les qüestions inicials i valorar el canvi.

Tot seguit mostro una petita planificació del desenvolupament del projecte. Aquesta planificació pot veure’s afectada pel mateix procés i per la interactuació amb els grups.

Un cop s’ha actuat cal veure quins han estat els resultats i si s’han complert els objectius. Amb aquesta finalitat proposo un sistema d’avaluació de l’aprenentatge dels continguts dirigit cap a l’alumnat, i del seguiment del procés per a les tutories. Vegeu les diferents taules avaluatives:

Quin és el problema detectat?

Entendre les emocions de l’alumnat és una de les vies d’accés a la millora del seu aprenentatge. Des de l’institut es manifesta un dèficit en la gestió emocional dels grans reptes.

S’observa que hi ha una crisi emocional en prendre decisions en la tria educativa de la postobligatòria.

Tot i disposar de programes d’orientació acadèmica, aquests estan destinats a treballar l’oferta acadèmica i cercar les millors opcions, però manca d’un vessant emocional que, possiblement estimen que pugui aportar una decisió més serena i d’acord amb les possibles necessitats i habilitats personals de l’alumnat.

El repte, doncs, és crear un programa que ajudi l’alumnat a identificar les emocions i gestionar-ne aquelles que són negatives i que coarten la decisió conscient dels estudis postobligatòria.

Penso que disposar del coneixement de les seves emocions abans de fer el pas de la tria educativa, ens permetrà treballar aquelles emocions negatives que dificulten la decisió i, contribuir, d’aquesta manera, a la formació de membres de la societat que s’integrin millor fent ús de les emocions per comprendre el món i es generi un clima de respecte entre les opinions diverses de la societat (EduCaixa, s.d.).

Planificació de les millores

Sempre, tenint en compte l’observació com a eina diària en la investigació del comportament dels joves, Caldrà determinar dades subjectives de cada membre per saber com i què abordar amb el col·lectiu a l’hora d’establir activitats concretes per treballar les emocions.

L’objectiu pretén aplicar eines i dotar de recursos per determinar què sento, com em sento?, i en cas de sentir emocions negatives, oferir alternatives per capgirar la situació i generar un clima intern serè i capaç d’abordar els dubtes més rellevants de la tria educativa i professional a curt termini.

BIBLIOGRAFIA:

EduCaixa. (s.d.). Entrevista a David Bueno: Neuroeducació per entendre millor com aprenem. EduCaixa. Recuperat el 6 d’abril de 2025, de https://educaixa.org/ca/-/entrevista-a-david-bueno

Les expectatives respecte del pràcticum és l’aplicació de les eines que he treballat durant la meva formació al màster i la vivència, en primera persona, de l’orientació psicopedagògica en un centre públic.

Soc docent del mateix centre des de fa 7 anys, però, en cap cas, mai havia tingut la possibilitat d’estar en una situació d’acompanyament des del punt de vista de l’orientació. Sempre m’he vist i responsabilitzat d’una matèria, però ara em trobo davant d’un rol molt diferent i amb un abast de les tasques altrament complementàries.

Realment, és un repte donat que, tot sabent molts dels entramats que sorgeixen cada dia, espero tenir una visió més conciliadora del que significa acompanyar l’alumnat en el seu desenvolupament acadèmic i personal.

Disposar de companys i companyes que m’acompanyen en aquest procés m’encoratja a pensar en la possibilitat de fer un servei real a la comunitat i cercar alguna estratègia o recurs que pugui ser d’utilitat per a la millora de l’orientació acadèmica i professional del centre.