Introducció:
La primera sessió d’intervenció es va dur a terme al centre PsicoLleida amb l’objectiu de començar a treballar, de manera estructurada i significativa, la discriminació i identificació de la lletra “b” a través de materials adaptats. Aquesta sessió suposa el primer pas d’aplicació pràctica del projecte, basat en una metodologia lúdica, activa i multisensorial.

Objectius de la sessió:

• • Reforçar el reconeixement visual i fonètic de la lletra “b”.
  • Facilitar l’accés al currículum a través d’activitats contextualitzades.

• Promoure la participació activa i motivadora de l’infant. 

Descripció del treball refet 

Durant la sessió, d’uns 45 minuts, es van aplicar quatre activitats diferenciades:

1. Un, dos, tres, saltem!
   El pacient discriminava entre paraules que contenien la lletra “b” o la lletra “d” i realitzava un salt lateral segons la lletra escoltada. Aquesta activitat treballava la consciència fonològica i la discriminació auditiva a través del moviment corporal. 
2. Relacionem la imatge amb la síl·laba.
   Es van presentar targetes visuals amb imatges i síl·labes desordenades. El pacient havia d’unir correctament la imatge amb la síl·laba corresponent que contenia la “b”. 
3. Escrivim la síl·laba que falta!
   L’activitat consistia a completar paraules que tenien una síl·laba amb “b” amagada. Això afavoria l’escriptura autònoma i la identificació de patrons sil·làbics. 
4. El detectiu!
   Es presentava un text senzill on l’infant havia de buscar i subratllar totes les lletres “b” que trobés, afavorint la discriminació visual.

Acords prioritzats i compromisos:
L’acord principal va ser assegurar la claredat i simplicitat de les activitats, tenint en compte el nivell de l’infant. Es va acordar també incorporar elements de reforç positiu i evitar sobrecarregar amb massa tasques en una sola sessió.

Avaluació i grau de satisfacció:

La sessió es va desenvolupar amb èxit. El pacient va mostrar interès i implicació durant totes les activitats, destacant un bon nivell de concentració i resposta positiva a les propostes. L’observació directa va permetre detectar una lleugera millora en la identificació de la lletra “b” al final de la sessió.

Sensacions i conseqüències dels acords adoptats:
La sessió va resultar molt enriquidora. L’infant va gaudir de les propostes i va mostrar una actitud motivada. Això reforça la idea que les activitats amb moviment i elements visuals són especialment efectives per a infants amb dislèxia. Es confirma que la metodologia triada és pertinent i cal continuar per aquesta línia.

Compliment dels compromisos:
Es van complir tots els acords establerts per aquesta sessió: aplicació de materials adaptats, registre d’observacions i ús d’activitats contextualitzades amb suport visual i motor.

Dades i indicadors de referència:

• Discriminació correcta de la “b” en 3 de les 4 activitats.
  Participació activa i autònoma.
  Necessitat de reforçar la consciència sil·làbica. 

Presentació d’evidències:

Observacions personals:
Aquesta primera sessió he pogut comprovar com l’aprenentatge significatiu es produeix quan l’infant es veu implicat de manera global: pensant, movent-se i gaudint. La preparació prèvia del material i la claredat en les consignes han estat clau. Em sento motivada en seguir aplicant aquest tipus d’activitats i a continuar observant l’impacte real que tenen en el seu procés d’aprenentatge

En aquestes pràctiques tinc l’oportunitat de participar activament en diverses sessions d’intervenció amb infants amb dificultats d’aprenentatge, especialment relacionades amb la lectura i l’escriptura. Aquesta experiència m’està permetent no només posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits al llarg del màster, sinó també desenvolupar competències professionals per al meu futur.

Un dels aspectes que més valoro d’aquestes sessions és la possibilitat d’haver dissenyat i aplicat activitats adaptades a les necessitats específiques d’un infant amb dislèxia. Aquest procés m’ha fet més conscient de la importància de la individualització, l’ús de metodologies multisensorials i la necessitat de crear materials significatius i contextualitzats. He comprovat de primera mà com l’enfocament lúdic i manipulatiu pot ser clau per afavorir la participació activa i la motivació dels alumnes.

A més, he pogut percebre la importància de fer un seguiment sistemàtic de l’evolució de l’alumnat a través d’instruments d’observació directa i d’autoavaluació, que permeten detectar els progressos, ajustar les intervencions i donar resposta a les necessitats emergents. Tanmateix, també he après a treballar col·laborativament amb l’equip psicopedagògic, aspecte fonamental per garantir una intervenció coherent, coordinada i ètica. La comunicació fluida amb els professionals del centre m’ha ajudat a entendre millor les dinàmiques de treball reals i m’ha enriquit en l’àmbit personal i professional.

Durant la sessió de la CAEI d’ahir dia 12 es van tractar els diferents casos de l’alumnat amb casuístiques diferents per tal de pactar acords i procediments per  a la millora de la seva situació.

Destaco 2 casos que són de gran rellevància donat que intervenen molts agents externs i sobre els quals cal prendre mesures que, normalment, no són de les més usuals. Es revisen els nivells de 1r i 2n de l’ESO on es destaquen:

Alumne 1: Alumne amb un diagnòstic de TEA (trastorn de l’espectre autista) amb afectació al llenguatge, TDAH i requereix vetlladora.

Es mostra integrat i content a l’institut. Li ofereixen una teràpia al CSMIJ amb Lego, però donat que ha passat molt de temps entre la visita i la possible intervenció, l’alumne es nega a anar-hi perquè implica faltar al centre els dimecres, les dues primeres hores.

Acadèmicament, al centre treballa poc i no fa lliurament de tasques. Mostra força absentisme i els resultats de la darrera avaluació han estat de 7 no assoliments.

La mare no confia en TEAMAR donat que argumenta canvis constants de referents i això crea desconfiança.

La psicopedagoga del centre realitza atencions individualitzades i aconsegueix mantenir converses fluides envers quines rutines i hàbits segueix. L’alumne argumenta que no assisteix a cap psicòleg. La psicopedagoga pregunta a la mare a través d’un mail i resta a l’espera de la resposta.

En funció de la resposta de la mare, el TIS i la psicopedagoga emprendre mesures citant  a la família per tal d’elaborar un pla d’actuació per la millora a acadèmica de l’alumne.

Alumna 2: Alumna amb un diagnòstic de TEA medicada i requereix vetlladora.

L’alumna mostra dificultats per entrar al centre i sosté algunes hores, passat a aquest temps, l’alumna no vol seguir i entra en crisis.

Tractada per psiquiatria amb qui s’ha mantingut alguna conversa envers l’alumna i les seves limitacions, necessitats i aptituds.

Ha estat ingressada a psiquiatria de l’hospital durant tres setmanes al març, aquest fet atura el possible assessorament per part del CRETDIC.

Des del centre i d’acord amb el consens amb l’EAP, es treballa amb la família per enfocar la possibilitat d’anar a un centre més petit on és possible que l’alumna pugui desenvolupar més habilitats, donat que, entre altres, l’aglomeració de persones provoca desequilibri.

Tanmateix, es treballa a reduir al màxim l’horari lectiu, però cal que ho autoritzi el CSMIJ amb qui s’intenta contactar des de l’EAP per consensuar el cas i establir paràmetres o informes que ajudin a regular una situació (reducció horària) que facilitaria l’assistència de l’alumna a les aules de manera periòdica.

….bé, la setmana vinent, a la CAEI es tractaran els casos d’alumnat de 3r i 4t de l’ESO.

Seguim!!

Webs d’interès:

• EAP
• TEAMAR
• CRETDIC

Introducció:
Durant les primeres observacions al centre PsicoLleida, es van identificar diverses mancances que afecten el procés d’aprenentatge d’un infant de vuit anys amb dislèxia. La més destacada: la manca de materials específics per treballar dificultats de lectura i escriptura, com ara la confusió entre les lletres “b” i “d”.

Implementació

• Objectius: Detectar les barreres d’aprenentatge i determinar una línia d’intervenció viable dins el període de pràctiques.

• Treball fet: Observació directa de l’infant, recollida d’informació amb la tutora, i selecció de la lletra “b” com a focus d’intervenció.
• Acords i compromisos: Crear materials adaptats i fer-ne una aplicació concreta per a les necessitats de  l’infant.
• Valoració inicial: Es confirma que l’alumne presenta dificultats recurrents en la discriminació visual de les lletres “b” i “d”.

• Observacions personals: És imprescindible que hi hagi una coordinació amb els professionals i la familia per a dissenyar una intervenció contextualitzada i significativa.

En la sessió d’avui hem començat a treballar la part de l’autoestima i la part emocional de la nena, on en les últimes sessions vam començar a detectar que hi havia més el problema aquí, que no tant la part de dislèxia que es creia inicialment. A part, ahir mentre parlàvem amb la mare aquesta “alerta” que vam començar a copsar, de la part emocional i d’autoestima, es va confirmar.
Així doncs, en la sessió que hem dut a terme avui, a treballar aquesta part (autoestima i emocional). Primer de tot, hem preguntat com ha anat l’escola durant aquests dies, ens ha comentat que l’examen que va fer la setmana passa de mates ha tret un notable.
Tot seguit, hem començat amb la primera activitat, on havia d’agafar un full i escriure tres fets importants que li hagi passat avui durant el dia (com s’observa en la primera imatge).
La segona activitat, i fins on hi ha hagut temps de fer, ha sigut la creació del seu arbre. La part de les arrels havia d’escriure els punts positius d’ella, i al tronc havia de posar aquelles persones que són importants per a ella.