El passat dimarts dia 6 de maig, vam tenir una nova mare que ha vingut al nostre centre psicopedagògic, on ve força enfada del centre psicopedagògic on portava la seva filla. Sembla a ser, que la seva filla té un diagnòstic de dislèxia, i per part del centre psicopedagògic, a part de fer-li el diagnòstic , en les diferents sessions no han dut gaire cosa, i observa que la seva filla que actualment està fent 2n ESO, i no ha obtingut força millora. Per aquest motiu, la mare al veure que han anat passant els mesos , i no hi ha hagut una evolució significativa, la mare ha volgut cercar algun altre centre psicopedagògic, i ha vingut amb nosaltres.
Durant aquesta primera trobada, la mare ens ha portat el diagnòstic emès per l’altre centre com també les notes i altra documentació que ha cregut idònia, que poguéssim veure i llegir.
Altrament, en aquesta primera trobada la mare ens va exposant, que la seva filla no vol anar a cap centre psicopedagògic, ja que observa que no serveix per a res, i que és pedra el temps. En captar aquesta negativa per part de la nena, amb la meva tutora juntament amb la mare, vam arribar a l’acord, que el que faríem primerament seria crear el vincle amb nena, i en comptes de venir setmanalment, començarem quinzenalment, per veure com ho va evolucionant, i si, així i tot, observem que la nena està molt tancada i no podem treballar amb ella, no forçarem, i deixarem de fer sessions amb ella.
Esperem i desitgem poder crear al vincle amb la nena, i així, poder començar a treballar amb ella. Ara toca esperar com ho va evolucionant tot, i sobretot, com va la primera sessió amb ella.

El passat dilluns dia 12 de maig, vam fer una coordinació conjunta amb el centre educatiu. En aquesta coordinació hi havia; La tutora de 6é, el professional d’educació especial i finalment la psicopedagoga de referència de l’EAP, a part de la meva tutora i jo. Aquesta coordinació per tema horari la vam dur a terme telemàtica, on va tenir una durada de 30 minuts a proximitats.
Primer de tot, per part del centre ens van preguntar com la veiem nosaltres i que és el que estàvem treballant amb ella, durant les sessions. Els hi vam exposar, que el que primerament estàvem treballant amb ella la part de dislèxia, on va ser la demanda que ens va exposar la mare en la primera trobada. Però com els hi vam exposar, cada vegada estem observant que aquesta preocupació que té la mare amb relació a dificultats d’aprenentatge com és la dislèxia, no creiem que estigui aquí el problema o més ben dit, la dificultat de la nena, sinó que el dia d’avui, hem observat que el problema o la dificultat que té és l’autoestima i la part emocional, principalment. Per part de l’escola, també han copsat aquesta part emocional, on d’un fet petit o alguna cosa que li passi durant la jornada escolar la nena, en fa una muntanya molt gran on creiem, tots i cada un dels professionals que està amb ella, que això ho fa per captar l’atenció de la mare.

Pel que fa a les proves diagnòstiques, que era un dels altres punts que volíem tractar en aquesta coordinació, resulta que per part de tots els professionals, no vam continuar-les, és a dir, en una de les sessions la nena ens va exposar, que durant la seva jornada escolar va sortir una estona fora de l’aula, per dur a terme una “fitxa” on sortien cares. Quan ens va exposar aquest fet, vam deduir que estaven procedint amb les diferents proves diagnòstiques, per poder detectar o no si té dislèxia. Per aquest motiu, nosaltres no vam decidir iniciar proves, perquè les estaven fent l’EAP.
La nostra sorpresa ha sigut que tant ells com nosaltres, no hem volgut procedir, per no trepitjar-nos com a professional. Nosaltres no vam voler fer les proves, perquè vam observar que per part del centre educatiu, les estaven duent a terme. I el centre educatiu, no va continuar procedint, perquè es pensava que el fet de venir amb nosaltres, seríem nosaltres que feríem les proves diagnòstiques, fet que no ha sigut així.
Així i tot, veient que la mare continua volent que se li facin les diferents proves, vam acordar que l’escola procediria a fer-les, tot i que creiem tots, que sí surt alguna cosa serà mínima. Si veuen que acaba sortint uns resultats que no contàvem cap dels diferents professionals, directament, continuaríem nosaltres, duent a terme les proves.

Així doncs, a l’acord que vam arribar abans de finalitzar aquesta coordinació, va ser que per part de l’escola durien a terme les proves i nosaltres, en cada una de les sessions treballaríem la part emocional amb la nena.