Al llarg de tot el procés del pràcticum al centre, les funcions de la psicopedagogia en l’àmbit formal, he pogut observar un acompanyament tant a professorat com a alumnat. Els professionals del centre, han estat sempre al servei dels educadors i educadores, de les entitats externes que col·laboren diàriament amb el centre, de les famílies que requereixen un seguiment més acurat, etc.; per tant, la intervenció professional està al servei, elaboració i desenvolupament del sistema educatiu del centre (Mauri, Monereo, & Badia, 2004).

El desenvolupament de les pràctiques han estat extraordinàries per la dedicació que he tingut per part de tot l’equip docent que m’ha acollit i rebut amb entusiasme i amb molta cura. La meva funció ha estat seguir els exemples de la meva tutora i fer el màxim acompanyament i assessorament que se m’ha permès; fent ús de les eines, recursos i criteris d’acord amb el marc teòric que he treballat al llarg del màster: la rigorositat en el tractament de dades, la indagació de la situació de l’alumnat i del seu entorn, entendre el context i escoltar, han estat les eines. Però una de les més profitoses ha estat l’actitud d’escolta, on he pogut apreciar matisos que abans no escoltava i que la tutora m’ha mostrat amb una mica d’atenció.

Un aspecte no tan amable del procés, ha estat la petita mostra del funcionament del sistema educatiu en l’àmbit normatiu; a grans trets, el sistema, manca de recursos d’una manera aclaparadora. Les àmplies ràtios i la manca de formació en les diferents realitats, provoca col·lapse i bloqueig del sistema i de les persones que el gestionen i intervenen. Hi ha actuacions clares que queden diluïdes o que es canvien d’ordre o prioritat per una qüestió de temporalitat i de recurs humà per atendre-la. Queda clar que la societat ha canviat i que l’escola també ho ha fet, però potser no a la mateixa velocitat; l’educació formal s’ha de reconsiderar ((Mauri et al., 2004)) d’acord amb els canvis i, actualment, hi ha un canvi que no és atès amb rigorositat per part del sistema. La figura de la psicopedagogia abasta molts fronts, però té un límit humà, i cal preservar la seva integritat per mantenir certa qualitat en les seves actuacions. Sobreexplotar els recursos humans, que és el  que, sovint, he observat al centre, implica un esgotament a curt termini que pot repercutir en la gestió diària de la professionalitat. Potser aquests seria un nou projecte d’intervenció i d’investigació on demostrar si realment existeix un col·lapse del sistema o quina sensació hi ha entre els i les professionals envers la productivitat del seu temps d’acord amb les expectatives.

El resum de la meva experiència i pràctica de la psicopedagogia al centre ha estat un recull d’oportunitats d’aprendre noves formes de treballar i d’enforcar les situacions difícils des d’un punt de vista més objectiu i pràctic. Amb això, no vull donar a entendre que la pràctica de la psicopedagogia ha mancat de sensibilitat, sinó tot el contrari, ha estat plena de sensibilitat, però les emocions han estat gestionades des de la distància amb l’objectiu de fer servei d’ajuda i assessorament.

Estic enormement agraïda per haver optat a tantíssimes situacions diverses de la figura de la psicopedagogia al centre. He estat en reunions d’equip docent, de tutors i coordinació, en comissions socials, en la CAEI, en atenció individualitzada, en suport a l’aula, en acompanyament de projecte singular, en acompanyament en tràmits acadèmics a alumnat amb més dificultats, en formació i preparació de material didàctic, etc. En resum, he format part d’un gran nombre de tasques que desenvolupa la figura de la psicopedagogia durant la jornada lectiva. En totes elles he après i vist els diferents reptes i tasques que cal emprendre diàriament en un centre educatiu, on el canvi i l’adaptació formen part intrínseca del procés i cal viure-ho de manera positiva i proactiva.

…i fins aquí.

Mauri, T., Monereo, C., & Badia, A. (Coords.). (2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal (Vol. 1). Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

La dinàmica diària del centre comporta adaptacions constants a la planificació i desenvolupament de les activitats. En aquesta ocasió, l’activitat destinada per aquesta setmana (03 de juny) envers el treball i la gestió de les emocions que, fins ara, havíem estat desenvolupant, no s’ha dut a terme per altres imprevistos que han estat preferents.

Actualment, el final de curs, representa un seguit de sortides, activitats i tancaments de matèries que no permeten encabir cap altra sessió. El motiu d’aquesta decisió ha estat aliena a la planificació inicial i per la necessitat d’encabir un altre programa de centre prioritari.

El fet de no poder desenvolupar les sessions, ha fet replantejar l’actuació i preveure una alternativa de cara al curs vinent. Hem acordat amb l’equip (responsables pel curs vinent) que caldrà desenvolupar com les activitats 4 i 5 que hi havia previstes en aquest curs: 4) Projecció personal i 5) Comparativa. 

Tot seguit es mostren les fitxes identificatives de cadascuna de les activitats que s’hauran de desenvolupar en iniciar el curs 25-26.

Fitxa ACTIVITAT PROJECCIÓ PERSONAL

Un cop acabades les sessions hauran de fer una autoavaluació del procés tal com es mostra a la següent graella:

Fitxa ACTIVITAT COMPARATIVA

Un cop fetes les sessions es podrà avaluar de l’alumnat en el procés per tal de conèixer quin aprenentatge n’ha fet de les sessions.

Adjunt es disposa la rúbrica per avaluar la tasca general i el seguiment de les activitats:

Un cop acabat el procés caldrà veure la funcionalitat de les activitats i caldrà valorar l’efectivitat del mateix procés per tal d’establir millores de cara a altres cursos.

Continuem treballant!!!